Totes les aus vives es classifiquen com Neornithes, però hi va haver una divisió important a nivell genètic fa uns 100 milions d’anys. Separant les aus en dos clades: Palaeognathae (aus primitives) i Neognathae (aus modernes).

Hi ha solament 6 famílies de Palaeognathae o aus primitives, caracteritzades per una complexa estructura òssia a la mandíbula superior. D’aquestes, només una espècie és capaç de volar: el Tinamous de sud i centre amèrica.

Les altres 5 famílies pertanyen a un mateix ordre: LES RATITES. Que són aus primitives no voladors i també es caracteritzen per utilitzar el llenguatge corporal en comptes de la veu, ja que les seves cordes vocals són molt primitives.

Els models d’evolució de les ratites, es remunta a la ruptura de Gondwana, el supercontinent antic que unia Àfrica, Madagascar, Amèrica de Sud, Índia, Austràlia i Nova Zelanda, farà uns 80 milions d’anys.

Pel que fa a el grup d’aus modernes, les Neognathae, componen la resta de les 10.000 espècies d’ocells.

Per tant, ens podem fer una idea de la importància i el valor de les ratites. Aquestes serien els animals més propers al dinosaure extingit, i en concret l’estruç.

L’esquelet de les ratites és diferent al de les aus modernes:

1. Les aus modernes posseeixen una quilla en el seu estèrnum per a la inserció dels músculs pectorals, permetent batre amb força les seves ales. En canvi, les ratites i a l’igual que tots els dinosaures extints, tenen l’estèrum pla i sense quilla. Per tant, no tenen la força necessària per aixecar-se a l’aire, ja que els seus músculs pectorals són insignificants.

2. Les ratites tenen les clavícules separades, com els rèptils. En canvi, els ocells moderns tenen les clavícules fusionades en un sol os. Això els permet el moviment típic de les ales al volar. Es per això que les ales de les ratites es mouen de forma molt limitada, generalment cap endavant i enrere i no de dalt a baix.

3. Les ales de les ratites són molt curtes respecte al seu cos, en comparació a les aus modernes. De fet, l’estruç és l’au amb el major nombre de dits en la seva ala (conservant encara les urpes originals de la mà).

Les plomes també s’adapten a les necessitats de les aus. Les ratites posseeixen plomes primitives. La funció és l’aïllament de calor o fred i serveixen també per al festeig. Aquestes plomes es caracteritzen per tenir els filaments separats, sent així inútils per volar. En canvi, les plomes de les aus modernes posseeixen micro ganxos per unir els filaments. D’aquesta manera, són capaços d’empènyer l’aire i aixecar el seu cos.